foto de la revista núm. 211
WEB OFICIAL EDICIONS L'ALZINA

REVISTA INDEPENDENT
DE PALAU-SOLITÀ
I PLEGAMANS

GENER
FEBRER
2019
núm 211
imatge temames3.png

Catalunya diu adéu a Folch i Camarasa i els palauencs i palauenques s'acomiaden del seu personatge més il·lustre


imatge 211_FOLCH1

• Moment de la misa per la mort d'en Folch i Camarasa.


El passat dia quatre de gener, els palauencs i palauenques i el sector de les lletres i la literatura en general van viure un trist dia de dol. Aquell divendres dèiem adéu al ciutadà palauenc més il·lustre, en Ramon Folch i Camarasa que havia mort el dia abans a l'hospital de Mollet, centre hospitalari en el qual havia ingressat tres dies abans després de sofrir un ictus isquèmic.

Una part de la història de Palau
L'acte de comiat més popular fou la cerimònia religiosa realitzada a l'església de Sant Genis plena de familiars, d'amics i amigues i de personalitats amb el president de la Generalitat de Catalunya, Qim Torra i de l'alcaldessa de Palau, Teresa Padrós al capdavant. Diverses personalitats del món de les lletres i el cine i la majoria dels membres del consistori palauenc també van retre homenatge a qui ha estat un dels literats (escriptor i traductor) més prolífers de Catalunya en el darrer segle. Va morir als 92 anys.

En Ramón Folch i Camarasa va néixer a Barcelona l'any 1926. Era el novè fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i, des de la seva creació, Ramon dirigia la Fundació Folch i Torres, amb seu al Castell de Plegamans, on també hi ha l'arxiu-museu de la Fundació. «Folch i Camarasa ha estat una de les figures més il·lustres de la nostra vila, per la seva trajectòria professional, pel seu llegat i, sobretot, per la seva persona. Sempre ha sigut, i serà, part de la nostra història», afirma l'alcaldessa Padrós.

Obra extensa i molts guardons
Folch i Camarasa va ser conegut popularment per ser guionista del còmic de Massagran i director de la segona etapa de la revista infantil il·lustrada En Patufet, però la seva producció literària i de treballs de traducció ha estat tan extensa que situen Folch i Camarasa entre els escriptors més prolífers de Catalunya del darrer segle. I no és per menys, el virus literari ho portava dintre, probablement era un virus inoculat pel seu pare a qui va superar en producció amb més de mig centenar d'obres editades i més de 200 títols traduïts.

La seva activitat literària neix d'hora. Durant la seva època d'estudiant de dret també col·laborava com a corrector a l'editorial d'en Josep Janés, futur embrió de l'editorial Janés. En aquesta època i en el decurs d'una llarga convalescència a l'Hospital per una tuberculosi pulmonar, va iniciar-se en l'escriptura amb l'obra «El primer plet». L'any 1954 publicava la seva primera novel·la, «Camins de ciutat». Tres anys després amb «La Maroma», va rebre ja el primer reconeixement amb el premi Joanot Martorell (1956). Aquest guardó seria el primer de molts altres que va rebre al llarg de la seva vida. El primer de la seva llarga i prolífera obra.

Després vendrien altres com el Víctor Català per «La Sala d'espera» (1960); el Sant Jordi per «La Visita» (1964), el Sant Joan per «Testa de vell amb bronze» (1997); el Joan Santamaria de teatre per «Cap de setmana damunt l'herba»; el Pere Quart per «Manual del perfecte escriptor mediocre» (1991) , i abans, probablement, el més representatiu, el Ramon Llull per «Sala de miralls» (1982). És a dir, pràcticament tots els guardons que es concedeixen en el sector de les lletres catalanes, adobat amb el reconeixement de la Creu de Sant Jordi i amb el doctorat Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona pel seu treball com a traductor.

Traductor a Ginebra
Abans d'arribar aquí, en Folch i Camarasa havia continuat també el seu treball en el camp de la traducció que havia iniciat a l'editorial Janés amb la primera traducció al català del Diari d'Anna Franc, treball amb què encetava així en 1959 una altra llarga sèrie de traduccions al castellà (que no va signar) i al català de diferents idiomes, anglès, francès, italià... com «Un món feliç», d'Aldous Huxley, «Homenatge a Catalunya» de George Orwell i altres obres de Graham Greene.

També de clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), del gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), d'assaigs (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i/o títols de la cultura popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel).

La majoria d'aquests treballs de traducció els faria a Suïssa, un país en el qual va viure més de dues dècades, anys setanta i vuitanta.

Ho va fer a Ginebra col·laborant com traductor per a l'Organització Mundial de la Salut fins a la seva jubilació, l'any 1983.

A la Fundació Folch
De tornada a Catalunya, Folch i Camarasa no es va dedicar a la vida contemplativa.

Va continuar treballant, escrivint i dirigint la Fundació Folch i Torres, la qual està ubicada al Castell de Plegamans. De fet, durant aquesta darrera etapa ha estat força actiu, la qual cosa l'ha reportat diversos guardons dels molts que va rebre durant la seva vida. A tall d'exemple, l'any 1981 va escriure «Sala de miralls», amb la qual guanyaria el Ramon Llull.

Deu anys després, l'any 1991 també va guanyar el premi Pere Quart d'humor i sàtira amb el llibre «Manual del perfecte escriptor mediocre».

I sis anys després, el premi Sant Joan de narrativa amb l'obra «Testa de vell en bronze».

Durant aquesta darrera etapa a Catalunya, també va iniciar la sèrie de còmics Massagran, amb el títol 'Aventures extraordinàries d'en Massagran', una adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol que el seu pare, Josep M. Folch i Torres havia creat l'any 1910. El guió era d'en Folch i Camarasa i els dibuixos d'en Josep Maria Madorell.

Fins al 2002 va publicar 15 àlbums que van donar origen a una sèrie de TV3.

ANC Palau


El passat 2 de gener va traspassar el Sr Ramon Folch i Camarasa, amic i company de Plaça en totes les reivindicacions de suport als presos polítics i persones exiliades i represaliades. Durant més d'un any, ens ha acompanyat cada dimarts i també en altres mobilitzacions que s'han fet a favor de la Llibertat del nostre país. Lamentem profundament la seva pèrdua i els nostres cors s'han entristit i encongit. El trobarem molt a faltar!

La gent de la Plaça el vam acomiadar, a la sortida del funeral, cantant «La vall del riu vermell», acompanyant-lo des del carrer, on tantes vegades havíem cantat i compartit junts.

També, el dimarts dia 8 de gener, a l'inici de l'Acte de la Plaça, li vam dedicar un petit homenatge. Es va llegir una petita mostra de la seva poesia i obra literària. Després, vam escoltar, en honor seu, «El cant de la Senyera», himne que tant li agradava. Emocionats, la gent de Plaça li vàrem dir, FINS SEMPRE AMIC!!!


Folch i Camarasa - ANC
• El President Torra i la Presidenta de l'ANC Palau, al sortir de la misa.



CONTRACTA
LA TEVA
PUBLICITAT

anuncia't
Publi 2
Publi 3
Publi 4
Publi 5