foto de la revista núm. 194
WEB OFICIAL EDICIONS L'ALZINA

REVISTA INDEPENDENT
DE PALAU-SOLITÀ
I PLEGAMANS

JUNY
JULIOL
2017
núm 194
imatge serveis3.png

Grafologia


imatge 194_MELICH

La reeducació de l'escriptura disgràfica


L'aprenentatge de l'escriptura comença molt abans que el nen/a tingui coneixement de les primeres lletres. És per això que la prevenció de la disgrafia també es remunta a aquests moments previs. Com he comentat anteriorment, l'acte d'escriure és un acte molt complex que implica la maduració de diverses funcions tant cognitives (visió, atenció, memòria, consciència de l'esquema corporal, etc.) com motores i grafomotores (una motricitat fina especialitzada en la inscripció de les lletres).

Podríem dir que el que serà l'acte d'escriure anirà madurant des dels primers mesos de vida fins a l'etapa de la personalització de l'escriptura a partir dels 12 anys, quan aquesta ja es transforma en l'escriptura de l'adult amb les seves característiques representatives de la personalitat de qui escriu.

De quina manera aniran madurant totes les habilitats subjacents en l'escriptura? Mitjançant el joc, la motivació, una grafomotricitat correctament desenvolupada i una posició i prensió correcta de l'estri.

Mitjançant el joc, l'infant aprèn a percebre els objectes i la seva posició en l'espai, la mida, el color, la forma. En manipular aquests objectes també treballa la motricitat de les mans i la relació de l'objecte amb el propi cos. Jugant amb materials diversos com el fang, la plastilina, la sorra, o amb les activitats quotidianes, per exemple: menjant primer amb els dits per treballar la pinça (els dits que després agafaran el llapis), agafant bé els coberts després, cordant-se els botons de la roba, lligant-se les sabates, etc. totes elles accions que maduraran la percepció, l'atenció, la memòria, la coordinació i la motricitat fina.

L'activitat gràfica i la motivació. Agafar un estri (llapis, ceres, pinzells) per fer gargots, manipular-los, embrutar-se amb pintura, dibuixar en diferents superfícies, experimentar amb el traç ha de resultar un plaer per a l'infant i s'ha de contemplar qualsevol activitat gràfica no solament com un entrenament previ per a l'escriptura sinó també com una eina per a l'expressió tant física com psicològica de l'infant. I els moviments pregràfics, com poden ser les sanefes, fan que el nen/a treballin la direccionalitat i el gest que posteriorment esdevindrà la lletra.

La correcta prensió del llapis o bolígraf és un factor importantíssim a l'hora de prevenir la disgrafia i molts cops una prensió disfuncional està en la base d'algunes d'elles. Per poder dibuixar les lletres de forma correcta i sense esforç excessiu i que provoqui cansament, els dits que aguanten el llapis han de poder fer els moviments d'extensió i flexió. Això només s'aconsegueix amb una prensió a pinça on els dits índex i polze aguanten el llapis o bolígraf mentre reposa sobre el dit mitjà. Totes les altres prensions, que malauradament observem en molts nens i nenes, no fan res més que provocar tensió i moviments incorrectes que repercuteixen en un traç mal fet amb un treball excessiu.

Tenint presents tots aquests factors, que d'altra banda no són pocs però si fàcils de gestionar, podem donar unes bones bases als nostres nens per desenvolupar una «bona lletra».

Fins aviat!!


Espai patrocinat per:
serveis Grafologia
Pilar Mèlich
Grafòloga · Reeducadora de l'escriptura · Pèrit cal·lígraf

CONTRACTA
LA TEVA
PUBLICITAT

anuncia't
Publi 2
Publi 3
Publi 4
Publi 5