foto de la revista núm. 216
WEB OFICIAL EDICIONS L'ALZINA

REVISTA INDEPENDENT
DE PALAU-SOLITÀ
I PLEGAMANS

JUNY
JULIOL
2019
núm 216
imatge opinio3.png

Ramon Folch i Camarasa


imatge 211_FOLCH_TRUYOLS

• Miquel Truyols amb el difunt Ramon Folch i Camarasa.


La pèrdua d'en Ramon Folch em deixa un buit personal important i per altre costat, ara que ja no és entre nosaltres, em porta a la memòria la gran quantitat de coses que vaig fer al seu costat.

Però a en Ramon primer de tot cal fer-li el reconeixement del que ha fet pel nostre poble, primer de tot perquè gràcies a ell hem estat un referen en el món intel·lectual i literari, obres seves fan referència o s'han basat íntegrament amb nosaltres, com BON DIA, PARE!, L'ALEGRE FESTA, LES MEVES NITS EN BLANC, SALA DE MIRALLS i TOTA AQUESTA GENT, la darrera basada en una Festa Major de casa nostra dels anys seixanta i per la seva temàtica popular va ser un gran èxit editorial.

Tampoc podem obviar que amb la idea de fer una Fundació dedicada al seu pare, Josep Maria Folch i Torres, però també als altres germans, en Manuel, Lluís, Ignasi i Joaquim, en un moment donat es van donar una colla d'esdeveniments que tan sols passen una vegada a la vida: un «mecenes» el Sr. Santiago Garcia Rovira, que se li apareix a Ginebra on en Ramon treballava de traductor a l'OMS, que Joaquim Xicoy fos conseller de Justícia i que jo mateix endegues una campanya de «Salvem el Castell» tot plegat propicia que s'aconseguís la restauració d'aquest per part de la Generalitat i que fos cedit posteriorment al nostre municipi.

També em sento privilegiat d'haver format part del Patronat de la Fundació Folch i Torres des dels seus inicis i haver pogut treballar amb ell per la divulgació d'aquesta, malgrat disposar de pocs recursos, vàrem realitzar nombrosos actes i exposicions a molts indrets del nostre país i si algun he de destacar, és quan vàrem aconseguir fer el monument dedicat a Josep Maria Folch i Torres en el Camí dels Degotalls de la Muntanya de Montserrat, on hi va assistir gent vinguda d'arreu de Catalunya.

En Ramon era una persona d'una gran activitat mental, tenia constantment idees vers la Fundació i em feia anar tot sovint a casa seva per si era possible desenvolupar-les, cosa que la majoria de les vegades les fèiem possibles.

Tindria tantes anècdotes per explicar que possiblement necessitaria tota aquesta revista, però, n'explicaré una que considero denota molt la seva personalitat: un dia el vaig portar al Monestir de Montserrat perquè un monjo ens expliques una història referent a un familiar seu. Ens va agafar l'hora de dinar. Ho vàrem fer amb la comunitat i com a convidats ens tocà asseure'ns a la mateixa taula que el Pare Abat. El silenci amb què es fa l'àpat, tan sols trencat per les paraules d'un monjo que llegeix, i l'ambient en general no el va fer sentir còmode. Quan tornàvem ja cap a casa em va fer prometre, «molt seriosament», que mai més no l'hi faria una mala passada com aquella.

El passat mes de juny em va fer anar unes quatre vegades a casa seva, en el seu estudi em va mostrar els arxius on guarda una gran quantitat de correspondència, sobretot amb editors i altres intel·lectuals. Tot això i altres coses que guardava curosament, representen un important llegat que hem de procurar preservar per mantenir viva la seva memòria.


Miquel Truyols Rocabruna

CONTRACTA
LA TEVA
PUBLICITAT

anuncia't
Publi 2
Publi 3
Publi 4
Publi 5